1.No cojas ningún producto químico, tu profesor o profesora te lo proporcionará. Losreactivos hay que manejarlos con cuidado.
2.No toques nunca los reactivos con las manos y mantén cerrados los recipientes.
3.Si usamos ácidos, cuando queramos diluirlos NUNCA echaremos agua sobre losácidos, siempre al contrario, es decir, se vierte el ácido sobre el agua.
4.Ten precaución al oler: con tu mano lleva los vapores hacia tu nariz, y no la nariz alos vapores.
5.Los productos químicos nunca han de probarse para conocer su sabor.
6.Los mecheros y grifos estarán abiertos solo cuando sea necesario.
7.No encender un mechero de alcohol con otro mechero de alcohol.
8.No mover los mecheros mientras están encendidos.
9.Los mecheros encendidos han de estar siempre vigilados por una persona.
10.La ropa suelta y el pelo largo son candidatos a chamuscarse con los mecheros si nosaproximamos a ellos.
11.Las manos siempre han de estar secas, sobre todo al manejar aparatos eléctricos.
12.Pipeteado: nunca pipetear con la boca, utiliza los pipeteadores.
13.Orden en la mesa: coloca los materiales hacia el centro de la mesa, nunca en los bordes.
14.Calentamiento de tubos de ensayo: mantenerlos inclinados, orientando su abertura haciadonde no halla nadie.
15.No verter sustancias por encima del nivel de los ojos.
16.Usa mascarilla, gafas protectoras o guantes cuando sea necesario.
17.El vidrio es frágil y caro, manipúlalo con mucho cuidado.
18.El vidrio puede tener bordes cortantes.
19.No enfriar bruscamente un vidrio caliente.
NORMAS DE LIMPIEZA EN EL LABORATORIO
1.No echar productos sólidos a a los fregaderos, salvo si están finamentepulverizados y es poca la cantidad a eliminar.2.Los residuos así como los materiales rotos deposítalos en la papelera.3.El material debe quedar limpio, seco y en su lugar correspondiente.4.Los productos químicos usados y sobrantes no se devuelven a las botellas.5.Utiliza las escobillas para una limpieza minuciosa de pipetas, tubos de ensayo…6.Los fregaderos y encimeras deben quedar limpios.7.Al finalizar las mesas quedaran limpias y secas.
Para poner en práctica los términos utilizados en el stop motion anterior, nada mejor que un juego tipo «Hundir la Flota«.
En este caso, jugarán por parejas, entregándoles a cada jugador una copia del juego y alguna cartulina, libro, carpeta o separador para que no puedan ver la hoja del otro. Se les puede entregar también una hoja resumen con la nomenclatura para que la completen antes de empezar, y así refrescar un poco los conceptos. Todo ello, descargable aquí.
Cada jugador coloreará, en la silueta dispuesta al efecto, un pequeño hematoma sin que su contrincante sepa en qué zona del cuerpo lo ha colocado. El tamaño del hematoma puede oscilar entre 1 y 3 cuadritos (todo depende del golpe imaginario que lo causó) y su color puede variar desde rojizo, azul violáceo hasta ya amarillento verdoso (dependiendo del tiempo transcurrido desde el citado traumatismo).
Cada estudiante colorea su hematoma en las siluetas pequeñas, mientras que las grandes sirven para averiguar dónde está el hematoma de su contrincante.
Posteriormente, se irán preguntando, turno a turno, por la posición del hematoma, realizando preguntas que SIEMPRE contengan el vocabulario específico y cuya respuesta solo pueda ser SÍ/ NO/ MÁS O MENOS. Así podrán ir tachando las zonas donde no esté el moretón y, por eliminación, descubrir la localización y el tamaño del esquivo hematoma. Obviamente, ganará el juego aquel que lo consiga primero.
Todos los Seres Vivos estamos formados por células. Cuando estas células se agrupan con una misma misión, se denomina tejido. Solo los seres vivos pluricelulares, lógicamente, tienen tejidos. La agrupación de tejidos da lugar a los órganos y el conjunto de órganos es el cuerpo de un ser vivo. Veamos con este esquema como se forma un cuerpo humano a partir de las células agrupándose en tejidos.
Este fantástico video para que lo entiendas mucho mejor:
Un ésser viu és aquell ésser que és capaç de nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se, és a dir de realitzar les tres funcions vitals:
1. La funció de nutrició: És la capacitat de captar matèria i energia de l’exterior per a créixer, desenvolupar-se i realitzar totes les altres funcions vitals. És a dir, inclou la ingestió d’aliments, la seua digestió, l’intercanvi de gasos i l’excreció de substàncies de rebuig.
2. La funció de reproducció: És la capacitat de generar descendents. És a dir, inclou la producció per part dels éssers vius d’organismes de la mateixa espècie, de manera que les espècies es mantenen al llarg dels temps.
3. La funció de relació: És la capacitat de captar les variacions del medi extern, els anomenats estímuls,i emetre respostes adequades. És a dir, inclou la percepció d’estímuls de l’entorn i l’elaboració d’una resposta.
Així, les plantes, com per exemple l’encisam, fan la nutrició autòtrofa: transformen la matèria inorgànica, com les sals minerals, l’aigua, el CO2 i la llum del Sol, en matèria orgànica. D’altra banda, els animals, com l’ésser humà, efectuen la nutrició heteròtrofa: transformen la matèria i l’energia dels components orgànics, com els de l’encisam, en matèria orgànica pròpia.
Tots els éssers vius estan formats per unes unitats petites anomenades cèl·lules. Per tant, les cèl·lules són les unitats bàsiques que constitueixen un ésser viu. Totes les cèl·lules fan les funcions característiques de la vida: es nodreixen, es relacionen amb el medi i es reprodueixen
Quasi totes les cèl·lules són microscòpiques. És a dir, no es veuen a ull nu. Si dividim un mil·límetre en 1.000 parts, la grandària de la majoria de les cèl·lules és de 50 d’aquestes parts. Un ou també és una cèl·lula. Per tant, la cèl·lula més gran és l’ou de l’estruç.
Els éssers vius unicel·lulars i els éssers vius pluricel·lulars
Segons la quantitat de cèl·lules que forment un organisme, podem distingir dos grans grups:
• Els organismes unicel·lulars, formats per una sola cèl·lula. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l’ameba i el parameci, i els fongs unicel·lulars com ara els llevats i les floridures.
Bacteri
Ameba (protozou)
Parameci (protozou)
Llevat (fong) de la cervesa
Floridura (fong) del pa
• Els organismes pluricel·lulars, formats per moltes cèl·lules, generalment milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i els bolets.
Animal
Planta
Bolets
4.2.- Les cèl·lules eucariotes i les cèl·lules procariotes
IES Josep Font i Tries
Segons si les cèl·lules tenen o no nucli es classifiquen en dos grups:
• Cèl·lules eucariotes: són les cèl·lules que tenen nucli. En són exemples les cèl·lules que formen els animals, els vegetals, protozous com ara l’ameba i el parameci, les algues unicel·lulars i els fongs unicel·lulars com ara els llevats i floridures.
• Cèl·lules procariotes: són les cèl·lules que no tenen nucli. Només hi ha dos exemples que pertanyen al regne moneres, els bacteris i els cianobacteris.
3.2.- Les principals diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal
Hi ha quatre grans diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal:
• La cèl·lula vegetal presenta per fora de la membrana una estructura rígida anomenada paret cel·lular que la protegeix de la deshidratació, mentres que la cèl·lula animal no.
• La cèl·lula vegetal presenta uns orgànuls anomenats cloroplasts que contenen la clorofil·la per realitzar la fotosíntesi, mentres que la cèl·lula animal no en té.
• La cèl·lula vegetal presenta els orgànuls vacúols molt grans perquè necessita emmagatzemar aigua i aliment durant molt de temps, mentres que la cèl·lula animal els té més petits.
• La cèl·lula vegetal presenta el nucli desplaçat per l’efecte dels grans vacúols, mentre que la cèl·lula animal el té més centrat.
Biogeociencia 
